divendres, 23 de març del 2012

Sitges 2012


Hola bloguer@s,

El sábado estuve en Sitges, en el Festival Internacional de Patchwork. Una vez más y como siempre ¡qué maravilla! Tuvimos un tiempo espléndido, hasta ahora nunca me ha fallado, una buena organización y unas exposiciones fantásticas.

Dissabte vaig estar a Sitges, al Festival Internacional de Patchwork. Una vegada més i com sempre, quina meravella! Vam tindre un temps esplèndid, fins ara no m’ha fallat mai, una bona organització i unes exposicions fantàstiques.


Nada más comprar las entradas entramos en el Edificio Miramar pero estaba tan abarrotado que decidimos dejar esta exposición para más tarde. Fuimos a la Sala Vidal para ver la exposición de Ferret. Es sorprendente lo que se puede hacer con tan poca variedad de telas y un buen acolchado. Obras aparentemente simples pero muy expresivas. No me importaría nada posar para que me hicieran un retrato así.

Tot seguit de comprar les entrades vam entrar a l’Edifici Miramar però estava tan abarrotat que vam decidir deixar esta exposició per més tard. Ens vam anar a la Sala Vidal per veure la exposició de Ferret. És sorprenent el que es pot fer amb tan poca varietat de tela i un bon encoixinat. Obres aparentment simples però molt expressives. No m’importaria gens posar per a que em fessin un retrat així.

Giramos la esquina y nos dirigimos hacia la Sala Pere Stamfli para ver las obras de Carol Taylor. La mayoría son geométricas y coloristas. También había quilts con motivos vegetales, hojas mayormente. Una exposición que transmitía muy buen rollo.

Girem la cantonada i ens dirigim cap a la Sala Pere Stamfli per veure les obres de Carol Taylor. La majoria son geomètriques i coloristes. També havia quilts amb motius vegetals, fulles majorment. Una exposició que transmetia molt bon rotllo.


Después nos dirigimos al Casino Prado, donde estaba la exposición del Concurso de la AEP con el lema “Conectados”. Había cosas muy interesantes y originales y sobre todo había diversidad de técnicas.

Després ens dirigim cap al Casino Prado, on estava l’exposició del Concurs de l’AEP amb el lema “Connectats”. Havia coses molt interessants i originals i sobre tot havia diversitat de tècniques.

Antes de comer volvemos al Edificio Miramar para ver los “Baltimore” de Elly Sienkiewicz. Un trabajo muy meticuloso, sobre todo porque las piezas aplicadas eran bastante pequeñas.


Abans de dinar tornem a l’Edifici Miramar per veure els “Baltimore” de Elly Sienkiewicz. Un treball molt meticulós, sobre tot perquè les peces aplicades eren prou menudes.


Y también la exposición del país invitado: Francia. Mis acompañantes y yo coincidimos en que era impresionante. Los quilts estaban cosidos y acolchados a mano. Los quilts elegidos para esta muestra eran tradicionales en cuando a los motivos utilizados: estrellas, vuelo de la oca, nine patch,… e incluso por los colores, lo que le confería a la exposición un aire muy acogedor.

I també l’exposició del país invitat: França. Els meus acompanyants i jo van coincidir en que era impressionant. Els quilts estaven cosits i encoixinats a mà. Els quilts triats per a aquesta mostra eren tradicionals en quan als motius utilitzats: estels, vol de l'oca, nine patch,...i fins i tot pels colors, la qual cosa li conferia a l'exposició un aire molt acollidor.


Para después de comer nos dejamos la feria y la exposición del “Escorxador”.
La feria estaba imposible, había tanta gente que casi no podíamos acceder a los puestos. Dimos una vuelta rápida, lo justo para hacer las compras de rigor.

Per després de dinar ens vam deixar la fira i l'exposició de l’Escorxador.
La fira estava impossible, hi havia tanta gent que quasi no podíem accedir a les parades. Vam donar una volta ràpida, just per a fer les compres de rigor.


La última exposición era la de Kaffe Fassett. Si tengo que ser sincera… me esperaba más… no sé si es porque mis expectativas eran grandes o porque era muy difícil de superar el nivel de la exposición de Francia.

L'última exposició era la de Kaffe Fassett. Si he de ser sincera... m’esperava més... no sé si és perquè les meues expectatives eren grans o perquè era molt difícil de superar el nivell de l’exposició de França.


Y esto es to… esto es to…esto es todo amigas….

Este es mi primer reportaje fotográfico de un evento tan importante. Espero no haberos aburrido demasiado, que las que estuvisteis allí os traiga recuerdos y las que no pudisteis estar tengáis una mínima idea de lo que allí vimos (para que os animéis a ir el próximo año).

Este és el meu primer reportatge fotogràfic d’un esdeveniment tan important. Espero no haver-vos avorrit massa, que les que vareu estar allí vos porti records i les que no vareu poder estar tingueu una mínima idea del que allí vam veure (perquè vos animeu a anar el proper any).


Un abrazo y hasta muy pronto.
Una abraçada i fins molt aviat.




3 comentaris:

Laura ha dit...

Fantástico reportaje !!
Muchas gracias !!

Feliz fin de semana !!

Maritza ha dit...

Sandra, la verdad es que había muchas cosas preciosas en Sitges aparte de las exposiciones...Es imposible regresar a casa sin ninguna comprita...Un besote cielo

OlgaQuilt ha dit...

Un reportaje muy bueno. Nos veremos con frecuencia.

Besos.

Olga